Entrevista als protagonistes: Pau Cortadas

www.kufuuza.com

Consideres la prova com un repte solidari o com un repte esportiu?

No us puc enganyar, un repte esportiu és, però no em costarà gens, segur que ens faran mal les cames, segur que se’ns farà llarg, fins i tot potser tindrem son, o mal de panxa... però és que per mi aquestes sensacions són adrenalina pura, són el què busco quan faig esport. Per tant ho considero més com un repte solidari, portem dies i setmanes buscant la manera d’engrescar la gent a participar en el nostre projecte i només de tant en tant pensem en el nostre entrenament. Ara el què cal és que sigui atractiu, explicar els nostres objectius solidaris!

Com afrontes la preparació per una prova tant exigent?

Doncs no ho sé ben bé, en condicions normals sempre dic que no cal capficar-s’hi, vull dir que entrenant per una Mitja es poden fer tirades de 20km, per una Marató com a molt se’n fan de 30 i per 100kms evidentment no els farem mai abans. La meva teoria és que cal estar preparat físicament i per a això s’ha de córrer força kms però al llarg de la setmana, no calen sessions de 50kms. Superada la part física, el més important és la ment, aconseguir aquella motivació que ens farà tirar endavant en els moments difícils.

Vinc d’una lesió que m’ha deixat parat quasi 3 mesos i ara tot just començo a entrenar, és una mica just, però sé que la capacitat de sacrifici, una vegada més, no em fallarà.

Creus que serà senzill aconseguir les donacions necessàries?

No, no és una època bona per demanar diners, i segur que ens haurem de moure molt, però també conec el meu entorn i sempre m’ha sorprès agradablement quan he proposat un tema semblant a aquest. Espero no fer-me pesat.

El 2009, a través del web “mi grano de arena” es feia un concurs relacionat amb la Triatló de Barcelona, vaig aconseguir ser el segon que més va recaptar, però el primer, i a molta distància, va ser el que, un parell d’anys després “em liava” per muntar un Club de Triatló que, com no podia ser d’una altra manera, tenia un fort component solidari.

Què t’ha fet decantar per la Intermón OXFAM Trailwalker en comptes d’altres competicions?

Deixant de banda el tema esportiu, ja que d’aquestes proves n’hi ha moltes a Catalunya, hi ha dos factors per mi claus per fer la TRAILWALKER. Primer el fet de córrer per una bona causa, i més si serveix per donar aigua a aquells que no tenen accés fàcil a ella, i segon perquè es tracta d’un projecte en equip: equip de 4 corredors, de 6 components i de molts amics i coneguts que ens ajudaran de ben segur a recaptar el què volem.

Què opines de la gent que és escèptica del destí dels diners?

Dir primer que aquest  projecte és molt específic i per tant sembla que realment els diners arribaran a destí. De totes maneres quan era petit, el pare d’una amiga meva em va dir una frase que em va marcar. Era una persona que donava molts diners, jo, que estava en la típica edat d’estar en contra de tot li vaig dir que molts diners es perdien pel camí. Em va raonar i convèncer que hi havia fuites però que realment molta gent rebia l’ajuda que enviàvem, però la frase que em va marcar va ser “encara que arribi només un 10% del què dono, només per això ja val la pena, no puc deixar d’enviar euros perquè aleshores no arribaria ni aquest euro de cada deu.”